Com en casa, en lloc

Posta de Sol a la Cuba

Avui he passat un gran dia amb el meu pare. Es genial perquè com vinc molt poc a casa ja no discutim com abans. Ara és altre home el que sofrix els meus canvis d’humor.  Parlem, debatim però ja no discutim com abans, o això pensava jo. En les últimes visites hem fet intenses pràctiques de conduïr. Ja que agafe el coxte cada dos mesos, hauré d’aprofitar. El cas es que avui, quan anavem al dentista, he tardat per aparcar uns 10 minuts. Toni, s’ha posat nerviós i els dos ens hem adonat de que no serviria per a professor d’autoescola.

Durant el dia d’avui he fet més de 120 km amb mon pare al costat. D’Alacant a casa, de casa a Elda, de Elda a Alacant i de tornada casa. Quilòmetres parlant. Quilòmetres disfrutant i apreciant coses que abans no apreciava tant.

Estar fòra de casa et crea un sentiment de nostàlgia i d’anyorança que no sents quan ets aprop. Un sentiment d’amor a la terreta, als amics i a la familia. La foto d’avui simbolitza aquest apreci per la casa en la que em vaig criar. Un lloc des d'on he vist les millors postes de Sol. Unes postes de Sol que ara arriben abans a causa de la via de l’AVE que m’han posat al costat. PUTADA.

Claudia B.