Sorpresa

Pavo real mostrando sus plumas (Zoo de Barcelona)

Moltes vegades ens enamorem d’una cosa per la seva aparença, pel seu semblant. Encara que diguem que no, tots som una mica superficials. Ens agraden els envoltoris però després ens decepcionem amb l’interior. Perquè no tot és el que pareix. 

Per això és molt millor quan trobes un envoltori que no es tan atractiu i et vas sorprenent a mesura que vas veient l’interior. 

D’aquest exemple hi ha molts però recorde especialmente aquella esglèsia de Nàpols. Un edific quasi en runes, ple de pintades i emplaçat en un barri marginal de la ciutat italina. Una ciutat que no té res a veure amb la monumentalitat de la capital de país. Quan vaig entrar a aquella esglèsia em vam sorprende els frescs de les parets que tant contastaven amb els graffitis de les parets exteriors. Un altre exemple pot ser la basílica de San Juan de Dios que va mencionar l’altre dia la dolça Oli i que tant la va sorprendre. I entre ells també podem trobar la bellesa d’un gall d’indi quan mostra les seves plomes. 

Quedar-nos amb l’exterior sap a poc. És millor asaborir i adonar-te de que la bèstia que tens és realment una bella. 

Claudia B.